1. |
Només ens queda cantar
03:43
|
|||
|
Ara que hem perdut la vertical,
i de vista aquell punt de partida.
Ara que no som ni la meitat
del que vàrem desitjar algun dia.
Ara que no som tan elegants.
Ara que els miralls ens desfien.
Ara només ens queda cantar,
cantar com si ens hi anés la vida.
Ara que han tancat la sucursal
de venda de promeses i mentides.
Ara que ens creuem de tant en tant
com avions que van a la deriva.
Ara que hem après a perdonar
però no es tancaran mai les ferides.
Ara només ens queda cantar.
Ara només ens queda cantar,
cantar com si ens hi anés la vida.
|
||||
2. |
||||
|
Cuando se dieron cuenta del peligro
volaron por los aires la salida,
borraron cualquier rastro del delito,
quisieron acabar con nuestras vidas.
Creían que lo habían conseguido,
pero no era tan fácil deshacerse
de una profesional del escapismo
y de un especialista en esconderse.
Y así tú y yo cruzamos la frontera para huir de allí
como dos naves fuera de control atravesando el fuego cruzado.
Sin hablar llegamos hasta el punto de extracción,
las lanchas arrancaron el motor,
nos despedimos casi sin mirarnos.
Después de deambular por carretera,
con móvil nuevo y pasaporte falso,
un piso silencioso en las afueras,
coartada para la noche de autos.
Y sentiré nostalgia de aeropuerto,
se activaran de nuevo los resortes,
esperaré impaciente todo el tiempo
esa llamada oculta en plena noche.
Me esperarás en aquel club de jazz de Nueva York;
allí donde solíamos volar a ritmo de trompeta de Chet Baker.
En Central Park me explicarás nuestra última misión,
suplantaremos nuestra identidad
en un estudio con vistas al parque, al parque.
Y ya no habrá razón para salir
corriendo hacia cualquier otra parte.
Serás la profesora de latín
y yo el joven pasante de arte.
|
||||
3. |
Éssers Estranys
03:44
|
|||
|
No sé que fan aquí
aquests éssers estranys,
voltant pel passadís,
remenant el calaix.
Diuen que són amics
però jo no els he vist mai.
Dissimulo i somric,
a veure si se'n van.
I van passant els dies i les nits i no recordo res,
doblen les campanes, no sé quina hora és.
Veig passar els avions per la finestra.
I va canviant la tarda de color fins que s'apaga el cel,
tanquen les persianes tots els botiguers,
demà tornarem a les nostres guerres.
No sé que fan aquí
aquests éssers estranys
parlant d'un món feliç
de somnis que se'n van.
Porten un nen petit,
no para de plorar.
Dissimulo i somric
a veure si se'n van.
I van passant els dies i les nits i no recordo res,
doblen les campanes però quina hora és.
Veig passar els avions per la finestra.
I va canviant la tarda de color fins que s'apaga el cel,
tanquen les persianes tots els botiguers,
demà potser no ens tornarem a veure.
|
||||
4. |
Fotograma
03:56
|
|||
|
Com en un truc de màgia
avui el temps s'ha aturat
just a les nou i vint-i-quatre.
Els crits i les rialles,
tot s'ha quedat glaçat.
El món semblava un fotograma.
He vist una llàgrima a dos pams de terra,
una il·lusió perduda en mig del carrer Major,
la solitud d'uns ulls que no miren enrere
i un Sol menor abans de la tensió.
He sortit a buscar-me
però no he pogut trobar
res més que trossos i una imatge,
cançons inacabades
i un cor desafinat
de mans que esperen un miracle.
He vist passar el nostre futur en blans i negre,
la decepció d'un món tecnicolor,
un cop de sort esperant rere la finestra.
Ja s'ha cansat de tota la tensió.
I de sobte un llum brillant
inunda la ciutat
i ho torna tot a la normalitat.
No hi ha res tan important
com els petits detalls
que fan que siguem tots tan especials.
|
||||
5. |
Plans
02:07
|
|||
|
Tinc un pla per fugir.
Tot anirà bé
si vens amb mi.
Tinc un pla per ser feliç.
No cal que facis res,
només quedat amb mi.
|
||||
6. |
Mira'm bé
03:21
|
|||
|
Mira’m bé, saps qui soc,
la teva banda sonora.
Un expert en sabotejar
la millor canço de totes.
Porto aquí tota la nit,
ja deu ser a les acaballes
el conçert aborrit
d’aquest trist conjunt de cambra.
Quan s’abaixi el teló
porta el teu millor somriure.
No é sfàcil ser
jo vint-i-quatre hores al dia.
Mira’m bé, saps qui soc,
m’escoltes a totes hores.
Un James Dean amb molt potencial
i una esquerra prodigiosa.
No se ben bé que faig aquí,
ja deu ser a les acaballes
el conçert aborrit d’aquest trist conjunt de cambra.
Quan s’abaixi el teló
porta el teu millor somriure.
No é sfàcil ser jo
encara que sembli mentida.
|
||||
7. |
Inventari
04:17
|
|||
|
La veu trencada dels primers dies,
la llista plena de cançons fallides,
quan tot estava a punt de començar.
Les mans tan fredes d'estar tan buides,
després del sinistre total.
I cada dia tornant a casa,
comptant els dies, cremant la setmana.
No hi havia res més important.
Oh! Com podria oblidar
tot el que ens ha passat.
El teu somriure dels dies de festa,
la platja llarga sota les estrelles,
i tu dormint al meu costat.
Sessions de tarda a la filmoteca,
voltar pel barri sempre en bicicleta.
Érem els reis de la ciutat.
La lluna plena vista des de
l'altra banda del planeta.
Mai hauríem d'haver tornat.
Oh! Com podria oblidar
tot el que ens ha passat.
La nostra història interminable,
la que escriurem tots tres,
mentre veiem passar de llarg
les tardes i els hiverns.
Oh! Com podria oblidar
tot el que ens ha passat.
|
||||
8. |
Els Somiadors
03:54
|
|||
|
Jo no sé on seré
quan s’apaguin els llums,
ni tan sols si podré
tornar a casa.
Sota un cel despintat
tot es veu diferent.
Ja no sé qui tindrà
més a perdre.
No podrem fer marxa enrere sota la foscor.
No hi ha somnis si no hi creuen tots els somiadors.
Un desig immortal
creua l’espai aeri
com un superheroi
sempre alerta.
Un ritme de tambors,
un castell que batega,
dos milions de raons
per creure.
No podrem fer marxa enrere sota la foscor.
No hi ha somnis si no hi creuen tots els somiadors.
Jo no sé on seré
quan s’apaguin els llums,
ni tan sols si podré
tornar a casa.
|
||||
9. |
El Escondite
04:02
|
|||
|
Contaré hasta diez con la frente sobre mi antebrazo,
contra la pared y con la mente totalmente en blanco.
Te saldré a buscar, soy experto en perseguir tu rastro.
No me importa donde estén los otros, no voy a salvarlos.
No te escondas más de mí, deja de jugar, atrévete a salir.
No te escondas más de mí déjate encontrar, atrévete a venir
conmigo a la ciudad de las últimas cosas.
Voy detrás de ti, vas dejando huellas a tu paso.
No se bien donde me llevaran pero me lanzo.
No te escondas más de mí, deja de jugar, atrévete a salir.
No te escondas más de mí déjate encontrar, atrévete a venir
conmigo a la ciudad de las últimas cosas.
Te he buscado en todas las ciudades,
siempre estoy a punto de encontrarte.
Frisco, Trinidad, Nueva York, La Grand Place,
Sant Antoni o Ciutadella lo dirán.
|
||||
10. |
Stokke
01:25
|
|||
|
És complicat
tenir-te aquí
just al davant
mirant-me així
i no saber ni que fer
ni per on començar,
he perdut el valor per tocar-te.
Mai ha sigut
la destresa de mans
el meu punt fort,
tots ho saben.
Crec que aquest cop
ho deixarem estar,
ja quan em vegi amb cor
ho tornaré a intentar.
Tu no et moguis
d'aquí fins que et vingui a buscar,
trobarem un moment per nosaltres.
|
||||
11. |
||||
|
Voy a sacar de paseo mi cara de viernes
por esta ciudad macabra, como siempre.
Y voy a dejarme llevar por el contratiempo.
Hoy voy a dejarme llevar.
Y pienso pasarte a buscar cuando acabes el turno.
Tengo dos entradas para ver al hombre más alto del mundo.
Te espero leyendo la Time Out junto a la ventana,
en tu mesa favorita del Café De Las Palabras.
Ese vestido de flores le sienta tan bien
al recogido espontáneo de tu melena.
Si yo tuviera una barba frondosa
a juego con camisa de leñador
seríamos candidatos
a la pareja hipster del año.
Podríamos hacer que todo ardiera,
bailar descalzos sobre las aceras,
o subir al bunker a cazar estrellas
y salir volando a jugar con ellas.
|
||||
If you like Chet, you may also like:
Elizabeth Morris of Allo Darlin’ returns with a new group! “Winter Sun” is a tender blend of pastoral folk and diary-like lyrics.
go to album
you can reach me if you try
by Kindelan
Yorkshire songwriter and guitarist Kindelan explores life's in-between moments on a debut EP of soulful and sweet jazz.
go to album
Hideaway EP
by John Mark Nelson
Beautiful folk-derived songs on the new EP from John Mark Nelson center yearning melodies and gentle arrangements.
go to album
Soothing guitar tones and perfect indie pop melodies with atmospheric female vocals. A dreamy offering from the Houston up-and-comers.
go to album
Johanna Samuels writes introspective and empathetic songs that explore authenticity with lovely, low-key pop melodies.
go to album
Danielle Durack's emotional music is both gentle and steely, moving from intimate bedroom pop to powerful rock in the blink of an eye.
go to album
Thirteen previously unreleased songs from NYC acts like Half Waif and Shilpa Ananth to raise money for New Yorkers in need.
go to album
